| Y ahora que ya está en mis manos otra vez aquí la tienes. IV Sortiu llàgrimes del fons del cor, que vegi la gent la meva pena, fruïts amargs de la meva condemna. Veniu i anuncieu el meu dolor. Sortiu llàgrimes de l’anima en dol, anuncieu al món la meva caiguda, cridor muda de lluitar perduda. Filles del silenci i de la foscor. Sortiu llàgrimes, US DIC QUE SORTIU! i regueu la llavor del patiment, que creixi l’arbre del inconscient, que crec que soc mort i soc viu. Sortiu llàgrimes i marxeu, impregneu la terra del somni profund, que els vents us emportin lluny, molt lluny. Sortiu llàgrimes i no torneu. | |
| Caballo Loco 24-III-99 |
Offcanvas menu