El triángulo de mis bermudas (Málaga.. maybe XD )

Suddenly woke up somewhere without having digested the way.
Si digo que sé dónde estoy en todo momento.. miento.
De tant en tant en arribar a un lloc, reviure un trajecte, tornar a veure algú que abans conegueres… t’adones que recordar i reconèixer s’han deixat anar les mans cuan no paraves atenció.
If I reflect watching my own reflection, almost can see two layers, as if something slashed out my surroundings with a rare version of photoshop that I dont really love.
Cada vez más se acumulan las veces. Si fuera natural, ¿no debería ocurrir lo mismo al mirarme al espejo?
A una vorera hi soc jo, caminant estática en tons ataronjats. L’altra banda se m’antulla degradant a un gris blavós,des d’un extrem llunyà de la paleta.
Some things become colder, perhaps more rational, probably more functional, certainly more practical and evolutionary logical.
Es como si aleteara atrás, en una época emo mientras todo lo demás sigue otra moda, desfasándome.
El meu voltant es mou. Un cop més, m’encanto guaitant somnis i em quedo enrere.
They may be delaying some death point, possibly intending to extend some kind of… call it life.
 Me siento algo aislada, veo el billete de avión junto a la maleta y comprendo que cualquier argumentación racional desemboca en la misma conclusión.
El meu batec segueix precipitant-se mentre la realitat se serena i alenteix.
Just jumped back closing the door to the flow of cold wind, with a fast bang.
Siendo más fuerte habría podido salir y aguantar el frío, olvidándolo al rato, para disfrutar de la nieve.
Un instint natural, com cuan t’aixeques del caliu d’una llar de foc sense abrigar-te prou, obres el portó per sortir a esquiar i sents una fiblada a la pell.
Something bounds me to keep this heartbeat speed, my own touch, tact and heat..
Miro dentro, y en la cabaña ya no hay techo. Sólo queda mi hoguera.
Ronda el cap apagar la foguera i córrer per assolir-vos.
Is it more brave to keep burning than following the path into winter?
Ser tú sin ti..alguien más que recuerdas sin reconocer, como la foto de una sonrisa sincera tomada tiempo atrás. ¿Será eso madurar?
Les flames se m’encaren sense voler extinguir-se i resignar-se a les cendres.
I miss summer.
Voldría xiular fort, estirar-vos el cordill de la sabata i fer-vos caure cul enrere, tot rient.
Coger una furgoneta blanca destartalada, vagar de noche al volante cogiendo palés usados, prender una hoguera en la playa, preparar queimada, abocant des de dalt cascades en flames dins una olla antiga i socarrimada.
Something from that side still makes it to reach: a warm, intermittent breeze. Bright gazes.
Ballar tarantella al voltant del foc, cantar desafinant, shouting, laughing, jumping over fire, sumergirme en el agua bajo la luna y ver una marea viva en la orilla al salir a respirar.
Que esos ojos brillasen cada vez de una forma menos fugaz, entre palabras usadas para expresar desde dentro, and call you emos, girlish, gays… treure-us la llengua i córrer deixant-me agafar.
Decrease walls, increasing rainbows…
Veig com marxeu, des de lluny, i l’aurora porta fred.
Escuchar más voces reales, menos cuentas de la vieja, más realidad sentida, nearly imposible plans, algún sueño irracional..
Fewer crises, pains, fears, laziness, excuses, cold, accounts, social anger, passivity.
Si esperés un gir podria hivernar, fins que doneu la volta … per assolir l’estiu des de l’hivern només cal creuar la primavera.
Que lo único realmente importante vuelva a ser estar viv@s, como etapas atrás…
No matter where I go, it remains being the same spot; approaching scares. Cold wont let heat in.
A veces las piezas que no se funden, hielan, i no sé a on seure a descansar.
Antaño bastaba una cabaña de ramas endebles, una canción, un cuerpo, un poema, un escalofrío, any good tale, a déjà vu, the highest rock of a galician cliff, a tiny room in a nowhere village, una hoja seca de almendro en el diario.. to fit and feel at home. Petites llars que ara es troben només en breus instants.
No badis y pierdas el avión, despistáa!